Aquest projecte se centra en l’economia circular, passant del reciclatge tradicional a la reutilització directa.

• Des de la perspectiva Ambiental, l’estalvi és evident, ja que s’evita tot el procés de refosa de l’acer.
• En l’àmbit Social, aquest material pot tenir sortida en projectes comunitaris o d’arquitectura senzilla.
• Pel que fa a la Governança, el repte implica crear un sistema de classificació que asseguri que el material és apte per a nous usos.

El risc de greenwashing: l’empresa no hauria de presentar la reutilització com una fita ecològica si el que realment passa és que no s’estan corregint els errors de producció a la fàbrica. La prioritat hauria de ser sempre reduir els defectes en origen.

En la indústria del perfilat, la taxa de material defectuós sol oscil·lar entre l’1% i el 3%. Per a una planta com la d’Ingeperfil, això representa un volum de tones considerable que actualment es ven com a ferralla. Reutilitzar aquests perfils estalvia aproximadament el 90% de l’energia en comparació amb el reciclatge en fundició (que consumeix uns 450 kWh per tona).

Aquest repte ataca les emissions indirectes de l’empresa, que són les més difícils de controlar.

• Ambientalment, l’objectiu és reduir la petjada de carboni que genera cada empleat per arribar a la feina.
• Socialment, es busca estalviar temps i diners al personal.
• Governança, implica que l’empresa col·loqui la mobilitat com una prioritat real.

Alerta amb el greenwashing: el risc és que FUCHS es limiti a posar quatre carregadors de cotxe elèctric al pàrquing per fer la foto, quan la solució real passa per organitzar un sistema de carpooling (cotxe compartit) o una llançadora d’empresa que realment tregui cotxes de la carretera.

En polígons industrials aïllats, el $80\%$ dels treballadors van sols en el seu cotxe. El diagnòstic aquí és clar: si no hi ha transport públic, l’única manera de baixar el CO2​ és augmentar l’ocupació dels vehicles. Un trajecte mitjà de 15 km en cotxe privat emet uns $1,8$ kg de CO2​; si es comparteix vehicle entre quatre persones, l’impacte cau en picat.

Com es pot veure a la imatge següent només hi ha dues vies d’anar des de l’estació de Rodalies de Castellbisbal fins a l’empresa FUCHS, una és en cotxe que dura 6 minuts la qual comparada amb la següent opció és molt millor, ja que l’altra manera són 52 minuts caminant per la vorera de la carretera, el qual deixa als treballadors amb la única opció d’utilitzar el transport privat.

Aquesta iniciativa busca optimitzar la gestió de l’empresa per evitar que el menjar preparat acabi a les brosses del polígon industrial.

• Ambientalment la reducció dràstica de les emissions de metà derivades de la descomposició d’aliments i aprofitament de l’aigua i energia invertides en la seva producció.
• Socialment la possibilitat de col·laboració amb bancs d’aliments locals o millora de la conscienciació de la plantilla sobre el consum responsable.
• Governamentalment requereix la implementació de nous contractes amb els proveïdors de càtering que incloguin clàusules de residu zero i sistemes de control de quantitats.

Requereix la implementació de nous contractes amb els proveïdors de càtering que incloguin clàusules de residu zero i sistemes de control de quantitats.

Les dades del sector indiquen que els menjadors d’empresa llencen un 20% del menjar per falta de previsió; un sistema de reserva de menú mitjançant una aplicació interna pot reduir aquest malbaratament a menys del 5%

L’objectiu és dissenyar un sistema passiu que capti l’escalfor sobrant de la cuina de brasa per distribuir-la pel menjador, eliminant el consum d’energia addicional.

• Ambientalment s’aconsegueix una reducció directa del consum de gas o electricitat per a calefacció, aprofitant una energia que actualment es perd per l’extracció de fums.
• Socialment es millora el confort tèrmic dels clients amb una calor més agradable i natural, molt lligada a l’experiència tradicional d’un restaurant de brasa.
• Pel que fa a la Governança requereix una inversió en infraestructures i un manteniment molt estricte dels conductes per garantir la seguretat contra incendis i la higiene alimentària.

El risc és promocionar el sistema com a totalment ecològic si el transport d’aquesta calor depèn de ventiladors elèctrics molt potents o si el carbó utilitzat no té una certificació d’origen sostenible.

En les cuines de brasa, més del $60\%$ de l’energia generada s’escapa per la campana extractora. Un sistema d’intercanviadors de calor pot recuperar aquesta energia per mantenir el menjador a una temperatura estable sense necessitat de sistemes de climatització externs.

L’objectiu és crear un sistema de transport i consum d’àpats per a treballadors que elimini completament els envasos d’un sol ús i els residus orgànics mal gestionats.

• Ambientalment s’aconsegueix eliminar l’ús de plàstics, alumini i bosses de paper, reduint la petjada de residus sòlids urbans que generen els milers de dinars diaris a les oficines.
• Socialment es dignifica el menjar a la feina amb estris de qualitat, millorant el benestar del treballador i fomentant hàbits d’alimentació saludables i conscients.
• Pel que fa a la Governança l’empresa ha d’establir un sistema logístic de retorn i neteja dels kits (logística inversa) que garanteixi que el cicle es tanca correctament cada dia.

El risc seria vendre el kit com a “Zero Residus” si els materials per fabricar-lo (com l’acer o el vidre) no tenen una llarga vida útil o si el procés de rentat industrial consumeix més aigua i energia que el benefici ambiental que genera.

En el sector del take-away, es genera una mitjana de 150 grams de residus d’envasos per cada àpat. El Kit Pupinet, basat en recipients reutilitzables i tovallons de roba, permetria estalviar prop de 30 kg de brossa per treballador a l’any, convertint el dinar en un cicle circular tancat.

Aquest repte se centra a optimitzar les rutes de transport de les cabines sanitàries per minimitzar la petjada de carboni del seu manteniment i distribució.

• Ambientalment s’aconsegueix una reducció directa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i del consum de combustibles fòssils mitjançant la planificació intel·ligent de rutes i l’ús de vehicles de baixes emissions.
• Socialment es disminueix la contaminació acústica i la congestió del trànsit a les ciutats i zones d’obres on es dona servei, millorant la convivència urbana.
• Pel que fa a la Governança l’empresa ha d’invertir en programari de gestió logística avançada i en la renovació de la flota, establint indicadors de seguiment (KPIs) sobre el CO2​ per servei prestat.ç

El risc seria anunciar que l’empresa és “neutre en carboni” només per compensar emissions amb la compra de crèdits de CO2, sense fer l’esforç real de reduir els quilòmetres recorreguts o electrificar la flota de camions de neteja.

En empreses de serveis logístics com TOI TOI, el transport pot representar fins al $60\%$ de la seva petjada de carboni operativa. El diagnòstic indica que l’ús d’IA per a l’optimització de rutes pot reduir el quilometratge buit i les emissions fins a un $20\%$, millorant l’eficiència sense perdre qualitat de servei.

Aquesta iniciativa busca minimitzar la quantitat d’aigua utilitzada en el procés de neteja i manteniment de les cabines sanitàries, augmentant l’eficiència dels recursos hídrics.

• Ambientalment s’aconsegueix un estalvi significatiu d’un recurs escàs com l’aigua, reduint la pressió sobre les reserves hídriques i la demanda d’energia associada al seu tractament i transport.
• Socialment l’empresa demostra un compromís amb la gestió sostenible de l’aigua, un recurs vital, i pot millorar la percepció pública del seu servei en un context de sequera.
• Pel que fa a la Governança requereix la investigació i inversió en noves tecnologies de neteja (sense aigua o amb recirculació), així com la formació del personal per a l’ús eficient dels nous equips.

El risc seria publicitar la “reducció d’aigua” simplement per complir mínims legals o per usar productes químics més concentrats que, si bé redueixen l’aigua de neteja, generen un residu líquid més contaminant.

El sector de lloguer i manteniment de cabines sanitàries consumeix grans volums d’aigua per cada neteja, un procés sovint estàndarditzat. El diagnòstic revela que la implementació de sistemes de neteja a pressió amb recirculació d’aigua filtrada, o l’ús de productes de neteja en sec, pot reduir el consum fins a un $40\%$ sense comprometre la higiene.

Laboratorios Rubio: Com reutilitzar l’aigua que hem fet servir durant la producció. La idea és tornar-la a ficar en el sistema

• Ambientalment es redueix dràsticament el consum d’aigua de xarxa i el volum d’aigües residuals generades, disminuint la pressió sobre els ecosistemes locals i l’energia necessària per al tractament de residus.
• Socialment l’empresa es posiciona com un veí responsable en el territori, assegurant que la seva activitat industrial no competeix pels recursos hídrics amb la població civil en períodes de manca d’aigua.
• Pel que fa a la Governança implica el compliment de normatives sanitàries molt estrictes (com les normatives GMP), exigint protocols de control de qualitat rigorosos per garantir que l’aigua recuperada compleix els estàndards per a cada ús específic.

El risc seria afirmar que l’aigua es “reutilitza” si només es fa servir per a usos marginals (com regar jardins) mentre el gruix de la producció continua malbaratant aigua nova, o si el procés de depuració interna consumeix una quantitat desproporcionada de productes químics contaminants.

En la indústria farmacèutica, els processos de neteja de reactors i les torres de refrigeració consumeixen milers de litres diaris. Un sistema de “Descàrrega Líquida Zero” (ZLD) o l’ús d’osmosi inversa pot permetre recuperar fins al $70\%$ de l’aigua de procés per a usos secundaris o noves fases de fabricació, optimitzant els costos operatius a llarg termini.